Acabo de sortir del Municipal. És el primer dia que el fred de debò s’ha decidit a treure el nas en aquesta tardor i, després de l’escalfor del teatre, em semblava que l’abric era curt, el jersei prim i la bufanda massa lleugera. Però, malgrat tot, a la plaça, encara tenia el somriure als llavis. El llibertí és una obra sensacional: diàlegs enginyosos i ràpids, un bon ritme constant, sense moments fluixos, i uns actors ben triats que resolen els personatges de manera esplèndida.
I quin Ramon Madaula! Té un domini total de Diderot, relaxat i còmode en el paper. Millor que a Ventdelplà, que ja s'hauria d'acabar d'una vegada, no? Montse Guallar, àgil i seductora, també l'encerta de ple i ens ofereix un monòleg fantàstic a la segona part.
Aquesta comèdia filosòfica genial, amb portes que s’obren i es tanquen, personatges en dansa i sales secretes que fan pensar en un gran vodevil, és de les que et queden uns quants dies al pensament i et fan feliç. I tan bo el text com els intèrprets. Una tarda de Sant Narcís, en fi, molt ben aprofitada.
Aquesta comèdia filosòfica genial, amb portes que s’obren i es tanquen, personatges en dansa i sales secretes que fan pensar en un gran vodevil, és de les que et queden uns quants dies al pensament i et fan feliç. I tan bo el text com els intèrprets. Una tarda de Sant Narcís, en fi, molt ben aprofitada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada