LA POESIA D'ISABEL OLIVA

Tinc a les mans (és un dir i una llicència: els hi tenia fa uns moments) els poemes d'Isabel Oliva reunits a Ària per a una sola corda. Conèixer l'autora encara em va fer venir, ahir al vespre, acabat de comprar el llibre a la 22, més ganes de llegir-los. Hi he trobat una Isabel sensible que descriu petits instants de vida i que ho fa amb lucidesa i emoció. M'han agradat en especial Balneari d'hivern (el terror dins la calma, "El mar era una bassa d'oli -tranquil i llunyà-"), Casa d'Indians (ah!, la bella descripció de la casa i la sensualitat de "les nits vora el mar del Maresme", com no m'havien d'atrapar, a mi, filla de Calella) i Liebesträume (de més jove el Somni d'amor de Liszt m'havia arribat a fer néixer les llàgrimes: encara sóc tova i ploranera). M'ha agradat també que, a la nota inicial, l'autora parli de "necessitat emocional" quan fa referència al recull i al fet d'escriure. Sempre faig servir aquesta paraula quan em pregunten per què escric: és una necessitat. Compartim, doncs, Isabel, l'ànsia de retratar la vida i de mostrar-la. Enhorabona  per aquests versos reposats i tan emotius.

Final de curs a SALT

S'acaba el curs. Com cada juny, enceto un període tranquil que, espero, em deixarà temps per a l'escriptura. No puc evitar, però, començar a enyorar, ara que tot just ho he deixat enrere, alumnes, dies de classe i visites a biblioteques, clubs de lectura i aules, per parlar amb els lectors de les meves novel·les. Ahir al matí vaig fer l'última d'aquest curs escolar a Salt, a la Biblioteca Massagran, de la mà del GRAMC i de CCOO. Va ser un plaer, com sempre, aclarir dubtes i conversar sobre el procés d'escriure. Enhorabona a aquestes mares que llegeixen acompanyades dels seus fills petits i que ho fan en català amb ganes d'aprendre una nova llengua. Comptàvem, a més, ahir, amb un reforç de luxe: la Salima, que anava traduint a l'àrab allò que no entenien les assistents. Felicitats, Salima, per la feina que fas! Moltes gràcies, doncs, a la Salima, a la Lita, conductora del club, a en Jordi de la Biblioteca Massagran, que cedeix l'espai per a les trobades, a la Jenni de CCOO, que va assistir a la xerrada, i sobretot a les lectores que van demostrar que la literatura no té fronteres.
Podeu llegir la notícia a la pàgina del SL de CCOO.

I aquí tenim l'estiu, doncs. Calor i ganes de prendre el sol i de banyar-nos al mar que a vegades trobo a faltar, aquí, a la ciutat. Idees i projectes. I actes. Acabades les xerrades i tertúlies amb alumnes (n'hi haurà més durant el curs vinent!), vénen presentacions de Naturalesa humana. La primera, a Sarrià. N'aniré informant!

TÀRREGA I LES ESTRELLES

Acompanyats d'una calor i d'una xafogor del tot estiuenques al carrer, divendres vam xerrar una estona a Tàrrega de literatura. Vam tenir la sort, això sí, que a la sala d'actes de la Biblioteca Comarcal de Tàrrega s'hi estava fresquet. M'acompanyaven a la taula, com podeu veure, Conxita Navarro, directora del CNL de Lleida, i Josep Maria Baiget, secretari general de CCOO de les Terres de Lleida. Entre el públic, Carme Sangrà, del Servei Lingüístic de CCOO, i Laura Corsà, coordinadora d'ensenyament al CNL de Lleida. Els dono les gràcies a tots i a totes per la trobada, com sempre molt satisfactòria per a mi. L'alumnat de l'Aula de Llengua de Tàrrega havia llegit Les mateixes estrelles i tenien ganes de parlar-ne. A fe que ho van fer molt bé, i en català. Felicito des d'aquí les professores, per la feina feta a classe, i sobretot els aprenents que s'esforcen per fer seva la nostra llengua.

Podeu veure la notícia de CCOO aquí i també la del CPNL aquí. 

Girona fa un homenatge a Roberto Bolaño i visito Tàrrega

http://www.llibreria22.net/imgs/presentacions/bolanohomenatge.pdf

ARA PODEU VEURE PÀGINES DELS LLIBRES

 Trampa de foc.
Bajo el mismo cielo.
Les mateixes estrelles.

REPORTATGE A VILADECANS TV

http://www.viladecanstv.tv/video/13641
Anna Audet, Viladecans TV

TROBADA AMB L'AUTORA A VILADECANS

Ahir vaig passar una tarda fantàstica al Club de lectura Fàcil de la Biblioteca de Viladecans. Era el primer cop que visitava un club de lectura per a persones discapacitades i vaig estar molt i molt contenta de veure com els havia fet profit la lectura de Les mateixes estrelles. Tots es van mostrar molt interessats en l'escriptura i en el tema de la novel·la, ambientada a l'època de la Guerra Civil. La veritat és que, després de les presentacions, els assistents no paraven de fer preguntes i es va crear un ambient distès que va fer que poguéssim parlar de literatura amb moltes ganes i molta cordialitat. Volien saber com ho havia escrit, quan, per què, si tenia nous projectes, si era una història real... En fi, crec que vaig respondre totes les seves inquietuds i espero -em sembla que va ser així!- que fossin una mica més feliços de saber tot el que volien saber.

En aquestes xerrades que faig, i en especial a la d'ahir, m'adono de la feina importantíssima que fa la Lectura Fàcil i em sento molt satisfeta de contribuir a fer que llegir, que és un dret que hauria de tenir tohom, sigui també un gust i una delícia per als lectors. Perquè aquesta és la sensació que em transmeten arreu, a vegades amb emoció i tot. Per a algunes persones, poder acabar un llibre en català és un petit èxit personal. Poder ser part d'aquest èxit és magnífic de debò. 

Aquest grup lector de la Biblioteca de Viladecans funciona de meravella. I en això hi tenen molt a veure Miguel Cano, que n'és el conductor, Conxi Camacho, que hi col·labora com a voluntària, i la directora de la Biblioteca, és clar, Remei López. Tots plegats, amb amor, humanitat, constància i entusiasme, fan una feina molt necessària i molt valuosa: a través de les lletres, obren les portes de nous móns a persones que, sense el seu ajut, tindrien molt més difícil l'accés al plaer de la lectura. Moltes felicitats per la feina ben feta, endavant amb iniciatives com aquesta i gràcies de tot cor per convidar-m'hi.

VISITA A LA BIBLIOTECA JUST M. CASERO

Ja sabeu que vaig deixant constància en aquest bloc de les visites literàries que faig, una bona pila! Doncs bé, resulta que a mig maig vaig visitar la Biblioteca Casero de la nostra ciutat i que encara no havia fet cap entrada parlant-ne! Ai, la feina de final de curs, que m'obsedeix! 

Ja us deveu imaginar que plantar-me a la Bilioteca Just M. Casero em va complaure molt. Primer perquè jugava a casa i jugar a casa sempre agrada. Mira que he voltat per Catalunya i a Girona ciutat encara no hi havia fet cap xerrada! I després pel nom. Des de l'any 2007, de l'octubre de 2007, per ser més exactes, quan vaig quedar finalista dels premis, que sento una escalforeta a l'ànima quan, sigui el que sigui que faci, pel mig hi ha el nom de Casero. Ho sap prou bé en Roger! O sigui que vaig anar amb moltes ganes a la tertúlia (hi vaig arribar més aviat del compte, fruit de la meva impaciència i d'allò de curar-se en salut pel que fa a l'hora, que és molt meu i molt dels meus) i m'ho vaig passar molt bé xerrant amb els lectors i lectores de Les mateixes estrelles. Moltíssimes gràcies per convidar-m'hi!

UNA NOVA EXPERIÈNCIA A VILADECANS

 

Dimecres que ve, dia 8 de juny, visitaré un club de Lectura Fàcil diferent dels que he visitat fins ara. Es tracta del Club de Lectura Fàcil per a persones discapacitades de la Biblioteca de Viladecans. Tinc moltes ganes d'anar-hi perquè, com a autora, vull respondre totes les seves preguntes (han llegit Les mateixes estrelles) i vull viure en directe la satisfacció de constatar com n'és d'útil la Lectura Fàcil també per a aquestes persones. Una felicitació a la biblioteca i al conductor del club per tirar-lo endavant!